Itineraris vers Déu

Relacionats

Del mateix autor

Llibre d'amic e amat - Versicle 46

Escrit per: Albert Soler

Desirà l'amic soliditat e anà estar tot sol per ço que hagués companyia de son amat, ab lo qual està tot sol enfre les gents.

L'amic volgué soledat i anà a estar sol per estar en companyia del seu amat, amb el qual està tot sol entre la gent.)


L'experiència de sentir-se acompanyat per una presència amorosa pertany a l'àmbit de la intimitat més profunda i incomunicable. De cap manera no es tracta d'escoltar la xerrameca interior; això és estar en companyia d'un mateix (\"Oh, la ment, la xerraire! I no para, no para, no para. De sol a sol.\" Màrius Sampere). Restar sol és deixar d'identificar-se amb aquesta veu esgotadora, amb les pròpies obsessions, les pors i els records. Restar sol amb l'Amat és l'experiència de la confiança més nua en el silenci més profund; és l'espera més radical que pressent que el silenci és eloqüent. Plenitud de la soledat; comunitat en la soledat. Llavors l'amic es descobreix proper a tot i a tothom; i \"m'agenollo en el fons de la meva paraula\" (Màrius Torres).