Imprimir
Enviar
Relacionats
- [1] El alma designa el rasgo esencial de la vida.
- [2] El milagro de Henry Poole : Dios sale al encuentro ¿en lo ordinario o en la extraordinario?
- [3] ¿Sectas o grupos totalitarios?
- [4] Vida y Obra de Thomas Merton
- [5] Temps d'Advent IV: Déu a l'encontre de l'home
- [6] La humilitat i la caritat en els apotegmes dels pares del desert
- [7] La paradoxa, motor del pensament
- [8] Las manos. Un sacerdote con un don
- [9] La sana distracció
- [10] Escletxes de sentit i nihilisme atmosfèric
M. Àngels: traducció en termes de postmodernitat
Escrit per: Francesc Grané. Director Centre Edith Stein
- La M. Àngels es proposa viure permanentment en la dimensió de la reflexivitat, experiència central postmoderna. El des-centrament -propugnat també per la psiconàlisis- són practicats en la comunitat de la M. Àngels. Serà espectadora dels moviments del seu Jo. Abans de viure sotmesa al silenci de la ciutat, la M. Àngels ha decidit ser ella propietària del temps. Ha comprat temps. Temps pell ella. Per ella en Ell, que és ella. Al marge de les teories de la postmodernitat, aquesta forma de vida va ser teoritzada per Aristòril com vida contemplativa.
- La M. Àngels confia únicament el fluxe creatiu de la seva dimensió interna. Com en la vida artística, l'element transcedent figura com a factor desencadenant de la seva particular recerca estètica. L'obra d'art no serà un objecte extern, serà la seva pròpia identitat.
- La M. Àngels viurà a partir d'una hermeutica –interpretació- de textos escrits des de fa 3000 anys. En farà una re-significació diària. El coneixement de l'Escriptura es converteix en factor que propicia l'experiència quotidiana. Condició de possibilitat de la seva pròpia experiència i intimitat. El text no és un element sobrevingut: és el factor nuclear, central, desencadenant de l'experiència. No hi ha experiència sense acollida del passat. Teresa, la petita Teresa, o Cristina, l'acompanyaran.
- La M. Àngels una aposta per a noves pràctiques quotidianes globalitzadores que tenen com a eix central l'eliminació d'aquells obstacles que l'impedeixin viure des del centre del seu Jo. Pocs grups socials duen a terme pràctiques caracteritzades pel trencament amb la lògica del mercat. Pretén viure sense la més mínima determinació del mercat. Compartirà l'economia de forma permanent.
- La M. Àngels opta per l'alteritat com a forma de creixement en la pròpia identitat. Deixa de banda el narcisisme de la carrera professional individual. Decideix viure en comú-unitat. Aquest tipus d'agrupacions, al marge de procurar una seguretat davant la incertesa –de salut, de béns- es constitueix amb l'objectiu de ser un instrument pedagògic: treballar els propis aspectes de vinculació, solidaris i com-passius. Itinerari de creixement en els aspectes amorosos de la identitat. Treballarà sobre la pedra de l'inconscient: d'educar tots els aspectes que es rebel.len a la vinculació amb l'altra. No és fàcil, la majoria de vostès ho saben per pròpia experiència.
- La M. Àngels viurà a partir de l'expressió simbòlica, forma de màxima humanitat Símbol de la vida, recerca i esforç, sang –símbols agrícoles, pa i vi-, expressen la font del sentit. Ingressa en una comunitat de creació de sentit.
- La M. Àngels prescindirà d'anclatges ideològics. No sotmetre's a cap idea que li faci de recer, de refugi. La seva vida es defineix en termes de relació. De Jo a Tu. Aquest Tu, però, només serà visible en clau simbòlica.
- La M. Àngels s'ha fet carmelita. Aquest estil de vida s'expressa generalment en termes teològics, però caldria poder-ne fer també una traducció en conceptes de les ciències socials. Perquè hi ha un volum d'experiència, d'experiència profundament humanes, que pocs estils de vida tenen tant elaborats. Cal poder-ho fer emergir per altres canals.