Relacionats
- [1] Paraules per a un temps de desfeta
- [2] L'inici de l'obra de Lluc
- [3] El Niño, el buey y la mula
- [4] L'Eucaristia del ressucitat
- [5] Francesc d'Assís, l'home evangèlic
- [6] L'altre exili
- [7] Algunas palabras clave del Evangelio
- [8] Ser un mateix i viure en llibertat: la despossessió de les alienacions quotidianes a la llum de les diferents tradicions monàstiques
- [9] Guarir-se compartint el sofriment per amor
- [10] Franciscanos: 800 años
Del mateix autor
- [1] Temps de Quaresma II: Cridats a l'anunci d'una vida transfigurada
- [2] Tiempo de Adviento II
- [3] Néixer als 27 anys
- [4] Temps de Quaresma IV: Cridats a fer emergir l'Amor....malgrat la creu
- [5] Tiempo de Adviento I
- [6] L'aportació dels cristians en la construcció del saber i el coneixement
- [7] Via Crucis
- [8] La sana distracció
- [9] Temps de Quaresma I: Cridats a tenir coratge
- [10] Temps d'Advent II: S'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i turons
Temps d'Advent I: Vindrà com un llaç per a tothom

Escrit per: Mar Galceran
En un món tant marcat per les lluites, confrontacions i batalles entre individualitats, col·lectius, grups, cultures...que pugnen per defensar les seves identitats i posicionaments i en un entorn social que sovint genera exclusió i marginació d'aquells que no responen als canons i estàndards dels grups dominants, no deixa de ser tremendament interpel·lador i provocador el missatge evangèlic d'aquest primer diumenge d'advent.
Crist ve i vol ser trobat per a qualsevol persona de la humanitat sigui quina sigui la seva condició social, política, ideològica, sexual, moral... Ell no fa distincions ni exclusions per a ningú, ve amb el seu esperit universalitzador i amb els braços ben oberts a tota mena de diferència i singularitat.
Però a més a més, no ve de qualsevol manera. No, ve com un "llaç". Ell ve per a que establim vincles i comunió, per a que estrenyem les nostres relacions, per a que ens sentim units i agermanats com a fills d'un mateix Pare. Perquè quan hom s'ha deixat trobar per Déu ja no hi ha cabuda al menyspreu de l'altre, ni al rebuig del diferent, ni a l'atrinxerament, sinó la certesa fonda que l'altre, qualsevol altre, és el meu germà. Algú digne de ser estimat, de ser reconegut, de ser acceptat, sigui quina sigui la seva
condició.
Aquesta és també la nostra esperança. Ens deixarem trobar i "enllaçar" per l'Amor de Crist que tot ho renova i ho transforma?

Imprimir
Enviar