Itineraris vers Déu

Paper del professor, com a investigador i intel·lectual cristià, en la universitat i en la societat actual

Escrit per: Mª Teresa Anguera

Encara que la Universitat i la societat han canviat molt en el llarg de les últimes dècades, hi han unes realitats i fets que són permanents, i cal protegir-los. Em refereixo al paper del professor universitari.

És indubtable que en la família, en primer lloc, i en l'escola i/o Centre de Secundària, en segon, s'ha de portar a terme una tasca educativa, que ha d'inculcar als nens i/o adolescents els valors corresponents a l'opció religiosa escollida pels pares. Aquí em refereixo únicament als pares catòlics, i la llarga tasca educativa inclou, per tant, la formació integral en tot el que aquesta opció comporta.

Però s'ha qüestionat insistentment que en el món universitari calgui continuar amb la tasca educativa, al·legant que en aquest cicle superior l'educació està fora de context, i que els/les joves universitaris/es ja són persones adultes que decideixen en tot per ells/es mateixos/es.

Després de 36 anys de professió com a professora en la Universitat de Barcelona, d'haver tingut a milers de joves com alumnes, i haver passat moltes hores parlant amb ells, estic profundament convençuda del deure que tenim els investigadors i intel·lectuals cristians en la Universitat i en la societat actual, i per varis motius:

a) Per una banda, i encara que no sempre en tinguem la impressió, som continuadament observats pels nostres alumnes: La reacció davant de situacions imprevistes, el nostre vocabulari, la nostra aparença, les manifestacions de contrarietat, ... són copsades, codificades i processades pels estudiants.

b) La forma d'abordar qüestions que tenen un transfons ètic o moral ha de fer palesa la convicció de l'intel·lectual cristià, que està també fent tasca educativa alhora que formadora.

c) La manera d'inculcar l'interès per la recerca, escollint un camí legítim, acompanyat per una sana competitivitat, i donant testimoni de la pròpia trajectòria investigadora, fa del professor universitari un referent pels alumnes.

d) I, finalment, en un món controvertit com l'actual, on hi ha desorientació i manca de valors, on s'aplaudeixen entre els joves 'victòries' fàcils sense compromís, i on molts universitaris es veuen arrastrats per l'efecte 'grup', cal que els professors universitaris reflexionem si podem justificar en consciència la nostra 'omissió' en el paper que tenim que jugar en la Universitat i en la societat actual, o bé si hem de saber adaptar-nos a la necessitat que els joves tinguin de nosaltres, com a investigadors i intel·lectuals cristians, en quant a la tasca que podem fer a la Universitat i a la societat.