Relacionats
- [1] ¿Quién es Lluís Corominas?
- [2] La cuina de les emocions familiars
- [3] "Hem de gaudir, cantant o escoltant"
- [4] Vacunats contra el sofriment (I)
- [5] Adopción y diagnósticos prematuros
- [6] David Jou, vida i obra
- [7] La dolça veritat
- [8] Grün, una petita història alemanya
- [9] "Valors líquids" en l'educació familiar?
- [10] Escletxes de sentit i nihilisme atmosfèric
Del mateix autor
- [1] Les ànimes dels morts
- [2] Temps de Quaresma III: Cridats a lluitar contra tota mena de mercantilisme
- [3] L'experiència de la precarietat
- [4] Temps de Quaresma I: Cridats a tenir coratge
- [5] Tiempo de Adviento I
- [6] Temps de Quaresma IV: Cridats a fer emergir l'Amor....malgrat la creu
- [7] Temps d'Advent III: El foc de l'Esperit
- [8] Temps d'Advent II: S'alçaran les fondalades i s'abaixaran les muntanyes i turons
- [9] Temps de Quaresma III: Deixar pas a un nou conductor
- [10] Temps de Quaresma II: Cridats a l'anunci d'una vida transfigurada
Néixer als 27 anys

Escrit per: Mar Galceran
Andrea, 33 anys biològics i 6 anys de VIDA. Fins als 27 anys va viure empresonada pels seus pares, alcohòlics i malalts mentals, a casa. En unes condicions infrahumanes. Sense sortir al carrer, maltractada físicament per la mare, amb agressions contínues, desatesa totalment, sense escolaritzar, sense cap mena d'hàbits d'alimentació, d'higiene......
Als 27 anys la seva intuïció, encara no malmesa en la seva totalitat, li va fer dir prou i abandonà la casa. Les treballadores socials la trobaren al carrer en un estat lamentable, com un nadó malalt i indefens, i li van demanar que denuncies als seus pares per maltractaments. Ella no ho ha volgut fer mai de manera que la van portar al centre de la dona de les oblates.
Allà un TU concret i particular, la T.B, li va anar teixint la vida a cops de paciència, tenacitat, constància i un lliurament constant d'amor.
Començar a edificar-se de nou als 27 anys amb un pou profund a l'esquena...........
Quan va arribar al centre de la dona el seu bloqueig era tant gran que no parlava, no mirava als ulls, no sabia utilitzar els coberts, .....Quan la van treure a passejar es va quedar meravellada de les llums dels carrers, dels arbres, les flors..... tot ho trobava bell i bonic.
Ara el seu rostre, el seu somriure constant, la seva il·lusió és com la d'un infant, un infant de 33 anys.....
Conversant amb ella li vaig preguntar pels seus pares, pel seu passat..... ella en parlava amb una serenitat, naturalitat i reconciliació impactants. Per un moments es va fer un silenci llarg i em digué: "todavía siento dolor al recordar pero a pesar de todo...... quiero a mis padres y los perdono porque no eran conscientes de lo que hacían".
En el fons l'Amor, l'amor fecund, tot ho transforma.... l'Amor sempre triomfa malgrat el seu triomf resti en l'anonimat o malgrat el seu triomf sembli un fracàs als ulls de molts. En el fons creure avui en els miracles és una realitat possible, una evidència que trasbalsa i que impacta perquè trenca tota lògica. Hi ha miracles menys espectaculars, més subtils, menys evidents....miracles en els que ens cal utilitzar un llum làser, un llum d'alta sensibilitat que ens permet veure mes enllà de la realitat, però hi són i són un signe de l'existència del Transcendent en el món. Signes clars que el misteri de Déu actua i es manifesta sempre en allò de mes incomprensible per a l'ésser humà.

Imprimir
Enviar