Imprimir
Enviar
Relacionats
- [1] "Un petit gest d'amor pot manllevar molts somriures"
- [2] ¿Pero...por qué desconfían de España los inversores extranjeros?
- [3] "La persecució del benefici pot entrar en contradicció amb altres valors"
- [4] "Estem oferint molts colors diferents"
- [5] Haití
- [6] Responsabilitat del professor com a investigador i intel·lectual davant de la universitat i la societat des de la perspectiva de l'educació
- [7] Viure amb la parla
- [8] P. Carballo: «Pas trop peu de chrétiens, mais trop peu chrétiens!»
- [9] Qui s'apunta a ser feliç?
- [10] Un lugar donde quedarse o un viaje para recobrar la familia
Del mateix autor
- [1] L'aportació dels cristians en la construcció del saber i el coneixement
- [2] Temps d'Advent IV: Déu a l'encontre de l'home
- [3] Aferrar-se a la vida
- [4] Patiments invisibles
- [5] L'experiència de la precarietat
- [6] Tiempo de Adviento III: Ser testimonio de la luz
- [7] Temps de Quaresma IV: Cridats a fer emergir l'Amor....malgrat la creu
- [8] Temps de Quaresma II: Cridats a l'anunci d'una vida transfigurada
- [9] Temps de Quaresma III: Deixar pas a un nou conductor
- [10] Temps d'Advent I: Vindrà com un llaç per a tothom
La sana distracció
Escrit per: Mar Galceran
La va deixar el marit d'un dia per l'altre, sense cap mena d'explicació, amb una criatura de dos mesos i sense treball. Des de llavors, ara ja en fa més de deu anys, que la seva vida ha estat un exercici constant de fugida i evasió davant la impossibilitat de suportar la soledat i el buit d'aquell abandonament, fins al punt de caure en l'alcoholització.
Tots n'hem tingut o en tenim d'entrebancs en la vida però no se fins a quin punt la negació dels mateixos o l'intent constant d'eliminar-los ens ajuda realment a superar-los i a aprofitar-los com a camí d'experiència i d'aprenentatge del que realment volem ser.
Anular el passat i el present, esborrar-ho tot i adquirir un jo diferent, totalment nou, partir de zero i tornar a començar les vegades que faci falta, ens resulta molt més fàcil i còmode que no pas el sacrifici, l'esforç i el treball dolorós que representa assumir les destrosses, ferides i entrebancs de la pròpia vida, mirar de posar-hi remei, recollir els trossos per apedaçar-se i reconciliar-se amb un mateix i amb els altres .... Fugir quan les coses ens van malament és el més fàcil, certament, i el que hem fet sempre però quan les circumstàncies ens impossibiliten fugir o marxar lluny perquè no tenim més remei que romandre on estem, ens apareix una sortida que, segons Z.Bauman, no te precedents: somiar que ens evadim de nosaltres mateixos. Sí, l'evasió és la drecera més curta i eficient davant l'angoixa, el malestar interior o les batzegades emocionals, laborals, socials....que la vida ens va donant. Ara bé, que sigui la més curta i eficient no vol pas dir que sigui la millor o la que a llarg termini ens acabi aportant el que realment cerquem, a saber, felicitat i benestar.
La beguda és, certament, una via d'evasió, com ho son també els anxiolitis, antidepressius, tranquil·lizants i tota altra mena de drogues . Però no ens enganyem, hi ha també altres formes d'evasió més subtils, menys evidents, més camuflades, les anomenades "noves socioadiccions", que poden ser tant o més nocives que les primeres. Tinc amics que sistemàticament amplien el seu horari laboral per tal "evadir-se" de les obligacions familiars, del tedi amb la parella o de la dificultosa tasca d'educar els fills. Altres utilitzen l'esport com a mecanisme d'evasió o les llargues hores apoltronats al sofà mirant la televisió o connectats a l'ordenador. D'altres prenen formes molt més àmpliament acceptades com les justificades hores i hores d'estudi en una biblioteca, o dedicacions absorbents en causes suposadament altruistes i altres formes i maneres d'autoenganys. No nego que alguna d'aquestes pràctiques sigui convenient i necessària, fins i tot, per a una sana distracció, però quan el que pretén justament és eludir les pròpies responsabilitats o fins i tot les possibilitats de millorar-nos i de créixer com a persones, potser ens estarem equivocant de manera de procedir. La distracció, no l'evasió, és una manera sana i necessària de fer front a les dificultats perquè ens permet alliberar la nostra consciència de l'excessiva preocupació o neguit que pot col·lapsar, bloquejar o fins i tot impossibilitar la nostra capacitat de resoldre els problemes. La sana distracció és necessària per a una major i millor predisposició de la nostra consciència al dur treball de cercar solucions a les dificultats i problemes que ens planteja la vida.
Distreure's creativa i intel·ligentment és fonamental per al nostre benestar i poder explotar totes les nostres possibilitats en resoldre conflictes. La temptació, però, és fugir quan les coses es compliquen, evadir-nos del tedi i la rutina diària, escaquejar-nos del que ens toca assumir. Es justament l'afrontament a la vida diària i quotidiana el que posa a prova el nostre coratge i la nostra humanitat. Un afrontament que passa pel reconeixement i la certesa que és justament suportant i treballant aquestes dificultats com podrem aprendre'ns i viure'ns amb plena llibertat. Es tracta d'una inversió de futur que contrasta terriblement amb la societat de la tirania del moment, avesada a cercar el plaer immediat i l'eliminació de tot tipus de sacrifici i esforç. Però també en l'art de la vida el camí menys concorregut i més dificultós acostuma a ser el més encertat.
Publicat a la Revista Valors, nº 65. Novembre 2009-10-26
www.valors.org