Itineraris vers Déu

Relacionats

Del mateix autor

La paraula

La paraula "Déu" en Obama

Escrit per: Francesc Grané. Director Centre Edith Stein

La victòria i la presa de possessió de Barack Obama a la presidència dels Estats Units ha provocat, a casa nostra, tot un seguit de comentaris amb to irònic, molestos per les múltiples referències a "Déu" i a la seva visió creient de la història. Joan Barril n'és una mostra, però el to era general, amb un substrat comú: quan es toca aquest tema, l'única opció és enriure-se'n. La frivolitat tan habitual de qui, sentint-se il·lustrat, considera que al·ludir a la paraula "Déu" és una forma d'infantilització.

Recordaré algunes cites. En el discurs del 4 de març de 2007, commemoratiu a la marxa de Selma, on Luther King i tots els activistes van iniciar una marxa per la igualtat de drets, l'any 1965: "Voldria parlar de Moisès, Aaron i Josuè perquè em trobo en presència de molts Moisès. Avui ens trobem davant de gegants, persones que no només van lluitar pels afroamericans sinó pels Estats Units... que van suportar insults i turments i s'hi van dedicar en cos i ànima... Com Moisès, van desafiar al faraó, als prínceps, als poders que deien que alguns estaven a dalt i els altres a baix i que això seria sempre així (...). Gràcies a Déu, Ell ens va fer a la seva imatge i vam rebutjar la idea que estarem tota la nostra vida confinats a una condició d'inferioritat, que els nostres talents no poden expressar-se en la seva plenitud" (...) Josuè va dir, estic espantat! No sé si estaré a l'alçada del desafiament. El Senyor li va dir: la terra on posis el peu te la donaré. Ànim, sigues valent. És una oració per a un viatge. Una oració que va fer mantenir una dona en el seu seient quan el conductor de l'autobús li va dir que s'aixequés, una oració que va conduir nou nens a les portes de l'escola de Little Rock, una oració que va portar als nostres germans i germanes a creuar un pont, aquí mateix a Selma. Ànim, sigues valent".

La menció de la paraula Déu, en Obama, sempre fa referència al trencament d'un marc ideològic determinat, per un costat i, per un altre, a la superació de determinismes, fatalismes de la història, situacions que no poden canviar. És per això que parlar de "Déu" és parlar de transcendir la història present, una història caracteritzada per la manca de justicia. És cert, doncs, que "Déu" es refereix, en Obama -i en tants d'altres que no estan en possessió de la veritat il·lustrada sancionada pel saber públic del moment-, en una pràctica proactiva de superació de contextos personals i col·lectius històrics, una pràctica en la qual cadascú, el subjecte individual, pot entrar en comunió amb tota una força que ve del passat i ens projecte vers el futur. Per tant, que et plenifica, que et fa sentir part d'un tot ampli, còsmic i a l'hora humil, però amb potència il·imitada: "Segons les paraules de les Escriptures, ha arribat el moment de deixar de costat els infantilismes. Ha arribat el moment de reafirmar l'esperit de fermesa: d'elegir la Nostra millor història; de portar cap endavant aquest do valuós, aquesta noble idea que ha passat de generació en generació: la promesa divina que tots som iguals, tots som lliures i tots mereixem l'oportunitat d'assolir la felicitat plena.(...) En reafirmar la grandesa de la nostra nació som conscients que la grandesa mai no és un regal, ha de guanyar-se. (...) El que se'ns demana ara és una nova era de responsabilitat. (...) Amb la vista posada en l'horitzó i la gràcia de Déu damunt nostre, portem aquell gran regal de la llibertat i l'entreguem a les generacions venideres. (...) Aquesta és la font de la nostra confiança: saber que Déu ens crida a donar forma a un destí incert". (Discurs de presa de possessió, 20 de gener de 2009).

Darrera la paraula Déu hi ha hagut, al llarg de la història, concepcions del món i pràctiques de vida molt diferents, absolutament irreconciliables. Déu no és, per tant, una paraula que pugui ser entesa amb un únic significat, sinó que de totes les paraules, és segurament la més polisèmica. Sense anar més lluny, només cal recordar que la mort de Jesús de Natzaret es produeix en nom de Déu. El judici de Jesús es fa a partir de diferents formes d'entendre el significat d'aquesta paraula. Cal recordar que al llarg de la història de les civilitzacions, la posició atea és francament minoritària. El debat, històricament parlant, no és si Déu existeix o no existeix. El debat és què hi ha al darrera d'aquesta paraula: quines formes de vida pràctica se'n deriven.

No és només retòrica: és contingut. Obama ha captivat per la capacitat de generar esperança. La paraula "Déu" és el seu significant. Quelcom que no ha entès l'esquerra neofranquista de casa nostra, caracteritzada en dictar dogmes i doctrina, promoure prohibicions a través de reals decrets i, fins i tot, recolzar règims fonamentalistes islàmics.