Itineraris vers Déu

Relacionats

Del mateix autor

Laisser faire moral

Escrit per: Francesc Grané. Director Centre Edith Stein

El treball d'una alumna, un treball sobre projectes de programes de televisió, em va deixar perplex. Escrivia: tancar parelles divorciades en una habitació, amb ganivets, i no acabar el programa fins que un hagués matat a l'altre; posar animals i anar-los extirpant membres fins veure en quin moment l'animal no podia més i moria; tancar un grup de dones en un estadi, despullades, lligades pel coll com si fóssin gossos, i fer curses fins provocar la seva extenuació... Vaig preguntar a vicedaganat si patia algun desequilibri, em van dir que no. A la vegada següent vaig dir que l'exercici tenia només un límit: el dels drets humans.

Ara bé: segons certs intel·lectuals i corrents de pensament de moda, aquest límit, avui, és una imposició. Una imposició etnocèntrica. Occidental. El règim xinès, per exemple. ¿És possible afirmar que l'home i la dona han de ser iguals? ¿És possible afirmar que cal abolir l'esclavatge? ¿És possible dir que estàs en contra de l'extirpació del clítoris i que una cultura que proposa això és una cultura de menys qualitat? És possible fer-ho, sota la sospita de ser titllat d'oscurantista o regressiu. ¿És possible fer afirmacions de valors universals?

El calvinista Pierre Bayle, al segle XVIII i per fer front al'hegemonia de l'Església catòlica, va teoritzar sobre la filosofia dels valors universals. La seva idea és que la ment humana està iluminada per una llum primitiva i natural que prové de Déu, que mostra a tots els humans els principis de l'equitat i tota mena de lleis que afavoreixen la condició humana. La tradició social i els prejudicis fan que aquesta llum s'enfosqueixi i les persones perdin el nord. Hi ha una raó natural que actúa a través del diserniment. Entre allò universal i allò particular, la raó pot accedir a establir veritats universals. Per Bayle, caldria valorar tot allò que és pel simplement de ser tal com és.

Avui, allò universal és vist com a imposició anivelladora. Se'l veu com incapaç de respectar els valors diferents. Com una altre alumne, que deia: "com que no podem afirmar amb certesa cap valor hem de concloure que no podem educar". La meva pregunta ha estat si, en cas de tenir un fill de 3 anys, el deixaria que travessés la Ronda de Dalt com i quan volguéssin.

La devaluació d'allò universal va generar la pràctica del políticament correcte als Estats Units. Es tracta de la crítica a tota particularitat. Tot pot ser titllat de "sexista", "racista" o discriminatori. No es pot parlar de "valors" perquè això suposaria un judici, i fer un judici és posar un lloc per damunt de l'altre. El màxim exemple d'això és el relativisme moral, especialment el referit a allò sexual. Es resumeix en: allò que tu elegeixis és allò correcte; ningú no pot jutjar sobre allò que tu fas o deixes de fer. Laisser faire. Res no es pot prohibir. Fins i tot el sadisme, si es troba el grup que està d'acord en practicar-lo.

Quan això traspassa l'àmbit d'allò sexual comença a ser inquietant. Els exemples de la meva alumna podrien dur-se a terme sempre i quan hi hagi gent disposada a participar i gent diposada a mirar-los, audiència. Seguint amb això, doncs... ¿per què no haver posat càmeres de tele a les càmeres de gas de Auschwitz? Possiblement hi hagués hagut audiència....

Richard Rorty, filòsof pragmàtic va teoritzar el relativisme fins extrems ridículs. Va afirmar que era Nietzsche qui ens havia portat a la idea de que no podem "conèixer la veritat". Però això no és cert. El propi Nietzsche, a Ecce Homo, es preguntava, com intuïnt la brutalitat del ser humà: ¿Quanta veritat pot suportar una ment? Heus aquí que això, cada vegada més es converteix per a mi en el veritable criteri dels valors". Segons Rorty, només hi ha un valor que es podria imposar de forma absoluta: la negació de la crueltat. Però... amb quin criteri pot afirmar això?

Avui, lluny de ser una abstracció, la idea que hi ha valors o realitats universals és la única presuposició segons la qual els humans, malgrat les diferències, poden comunicar-se. Com diria Paul Ricoeur, podem parlar d'"universals potencials (...) universals en potència ocults en cultures que considerem exòtiques". O "invariables absoluts". Només una discussió real, dirà Ricoeur, "on les conviccions s'elevin per damunt de les convencions... els presumptes universals es transformaran en universals reconeguts per "totes les persones concernides"(Habermas), o sigui, totes les persones representatives de totes les cultures".