Itineraris vers Déu

Relacionats

Del mateix autor

Grün, una petita història alemanya

La família d'Anselm Grün va viure el sofriment la Segona Guerra Mundial

Grün, una petita història alemanya

Escrit per: Francesc Grané. Director Centre Edith Stein

De Stalingrad, l'oncle de Marie Louise havia tornat canviat, horroritzat. No parava de dir: "No vull tornar a Stalingrad, no vull tornar a Stalingrad!". Un dia va poder explicar-ne el motiu. Els alemanys havian confinat en un estadi milers de nens de les comarques veïnes. Ell seria el responsable de posar fi a les seves vides. De cop, un nen li havia agafat la mà. Es va girar i el nen li va preguntar: "Ets tu, el meu pare?".

A Munich, la idea de tornar al front se li feia insoportable. Però hi va tornar. Des de llavors, el pare de Marie Louise va fer girar un pèndol sobre el rostre del seu germà. A casa dels Grün la cerimònia del pèndol va fer-se habitual. El pèndol girava diàriament, mentre tothom imaginava el rostre de la mort. La mateixa mort de que parla Vasili Grossman en una de les històries més impactants que mai s'hagi escrit, Vida i destí, amb l'estalinisme i el nazisme com a teló de fons. Fins que un dia, el pèndol es va aturar damunt la cara del seu oncle. El seu pare es va aixecar i va anar cap a casa de la seva cunyada per fer-li saber que el seu marit acabava de morir a Stalingrad. S'hi va trobar funcionaris alemanys que estaven donant la notícia.

Ara, el tren on viatjo arriba a Nuremberg, procedent de Munich. "Aquí va ser on es va fer el judici..." dic. Em ve el so dels gegants de Mataró caminant aquesta hora cap al fi de festa, i afegeixo: "Però... la gent ho sabia?". Marie Louise es gira: "La majoria de gent ho sabia. El meu pare ho sabia. Però... què podien fer?". Llavors em sorprenc formulant una pregunta: "Sou jueus, vosaltres?". Maria Louise no se sorprèn: "Sí, durant la guerra van detenir el meu pare, però no van poder demostrar que fóssim jueus. El més probable és que sí, que ho siguem, que provinguem d'una família de jueus que va emigrar amb l'expulsió dels jueus d'Espanya. Tots ells van agafar noms de colors, com Grün, "verd". Després de la citació, el meu pare va decidir marxar cap a un poblet de la Francònia, al nord de Baviera. Allà vam viure tota la guerra. Allà on va néixer l'Anselm. El dia de la meva comunió va ser el dia de l'entrada dels americans, mai no ho oblidaré".

Si alguna cosa caracteritza la família Grün ha estat que la seva dimensió espiritual, religiosa, ha estat una pràctica de reivindicació de la llibertat i l'autonomia personal davant les atrocitats del poder, econòmic o de l'estat, (tal com formula avui Peter Berger): "El meu pare era miner, a prop d'Hamburg. Vivia profundament la festa de Reis. Durant alguns anys demanava festa el dia de Reis. Fins que els amos es van adonar de la reincidència i, un any, s'hi van negar. Ell va dir que si no li concedien, plegaria. Així ho va fer. Va travessar Alemanya de nord a sud i es va establir a Munich".

"Tenien massa poder, els jueus? Realment ho controlaven tot? Era aquesta la motivació profunda de l'extermini?", pregunto a Maria Louise Grün mentre el tren avança cap a Würzburg. "No, no... la idea inicial era la idea de puresa racial. És possible que fruit d'un sentiment d'inferioritat del poble alemany, que mai no va disposar d'un imperi colonial com el britànic o l'espanyol". En la comoditat d'aquell tren d'alta velocitat imagino aquell paisatge: "Sí, sí... aquí hi va haver el primer de tots els camps de concentració –em diu Marie Louise. Van començar per sacerdots, capellans normals i corrents, i per socialistes. La idea dels jueus va venir més tard. Tothom va recolzar Hitler, va aconseguir el poder democràticament".

En la memòria d'aquest paisatge on mai no he estat hi ha, sobretot, fred, silenci i por. Paisatges centrals de la història i la condició humana emergeixen a través de Marie Louise Grün: "Podràs entendre que quan vaig accedir a un lloc de professora a la Universitat de Munich em va demanar un jurament de fidelitat a l'estat, a l'estat democràtic, però estat. No vaig poder. M'hi vaig negar. Em van dir que ho podien entendre, i em van admetre!". Negar-se als desitjos arbitraris de l'estat o del poder des d'una motivació profundament espiritual. Aquest també va ser el paper que van viure Juliana i Semproniana, les Santes, patrones de Mataró, davant el poder romà. Encara que avui tendeixen a ser un nou referent de la festa- botellón. Qui sap si el mateix passarà algun dia amb els camps de concentració.