Itineraris vers Déu

Relacionats

Del mateix autor

Generació-40: edistes

Escrit per: Francesc Grané. Director Centre Edith Stein

La generació-40 que feia primària quan va morir Franco i que avui accedeix als llocs de poder –generació Hereu-, va créixer mamant ideologia progre: rebuig retòric del poder, del "sistema", retòrica de l'igualitarisme, apologia de la sospita permanent i qüestionament de la veritat. El paradigma és una expressió permanent als instituts de llavors vigent encara ara: "jo no vull donar respostes, simplement formular preguntes, qüestionar el què penseu". Incapaços de construir, de proposar, d'afirmar.

D'aquesta manera, la generació-40 feia seva la màxima dels qui es deien anifranquistes, que no hi havia res absolut, que no existia el concepte veritat. La derivada d'aquesta idea la trobem avui entronitzada en la discussió pública derivada del combat partidista. Hom es sorprèn de la impossibilitat d'arribar a diagnòstics comuns entre partits: els qui utilitzem el tren hem de sentir com afirmen que el caos de Renfe és inexistent, o que la situació de l'educació és excel·lent. El concepte "veritat" ha mort. Aquest relativisme postmodern acabava, com deia de forma brillant K. Popper, quan hem d'agafar un avió: llavors volem la certesa –la veritat- que l'avió està en bon estat i no tindrà cap accident.

Però en termes de convivència de cultures, la generació-40 va convertir la discriminació per edats –edisme- en valor excel·lència. S'havien de fer coses per a joves, perquè s'era diferent a la generació dels pares. Xerrades, llibres, cases, cotxes, barris, cinemes... per a joves. Fins i tot "misses" per a joves. En la majoria dels casos aquestes pràctiques edistes es produeixen per la incapacitat de la generació-40 per mantenir un diàleg d'igual a igual amb la generació anterior. Maria Aurèlia Campany deia que a Catalunya cada generació vol començar "de zero", menystenint tot el què la generació anterior ha pensat i debatut.

Trencant amb les generacions anteriors, la generació-40 es va mostrar obertament anti-intercultural. Perquè la diferència que hi ha avui entre un jove i el seu avi del mateix país –Catalunya- és molt més que la diferència de dos joves de països diferents. L'edisme va ser i és la pràctica de discriminació cultural de la generació que avui proclama el multiculturalisme als quatre vents.