Universitaties - Autor - Francesc Grané. Director Centre Edith Stein

Itineraris vers Déu

Francesc Grané. Director Centre Edith Stein

Director Centre Edith Stein.

Articles

Chikilicuatre com a símptoma

[Article divulgatiu] Buidor en la militància política, "falta de compromís"... alguna cosa ha canviat en les darreres dècades: el canvi és en la dimensió de l'experiència personal. Isaiah Berlín diu que cal comprendre els mitjans com a textura general de l'experiència humana. Els mitjans, en part substitutius de l'experiència directa, són també experiència real. La vida quotidiana s'ha vist modificada amb la generalització de l'experiència mediàtica. Experiència de segona mà, sí.. Però també de primera mà: en les projeccions i en els ...

El Centre Edith Stein i La Vanguardia posen en marxa la nova edició del Concurs Bíblic

[Article divulgatiu] El Centre Edith Stein conjuntament amb l'Institut Superior de Ciències Religioses Martí Codolar, organitzen un nou concurs de cultura bíblica, en la modalitat de Video-Clips i també d'assaig. A més, a partir del 7 de desembre, un nova edició del concurs de preguntes i respostes a La Vanguardia, sobre NOVES PRÀCTIQUES SOCIALS inspirades en els diferents textos bíblics. Aquests són els objectius que els membres del jurat posen com a fonamentals: - Compartim la preocupació tant de persones, professors, ciutadans, creients com no creients ...

La paraula "Déu" en Obama

[Article divulgatiu] La victòria i la presa de possessió de Barack Obama a la presidència dels Estats Units ha provocat, a casa nostra, tot un seguit de comentaris amb to irònic, molestos per les múltiples referències a "Déu" i a la seva visió creient de la història. Joan Barril n'és una mostra, però el to era general, amb un substrat comú: quan es toca aquest tema, l'única opció és enriure-se'n. La frivolitat tan habitual de qui, sentint-se il·lustrat, considera que al·ludir a la paraula "Déu" és una forma d'infantilització. Recordaré algunes ...

L'espiritualitat del capitalisme

[Article divulgatiu] Aquell any a l'escola ens havien mentalitzat del fet que molts nens no tenien res. Per això vaig demanar insistentment als meus pares que els Reis no em portessin res, que ho donessin als qui no tenien. Ells, evidentment, no em van fer cas i els Reis van ser generosos. Havia d'aprendre que no hi ha res pitjor que la rigidesa dels principis, que la vida és feta de flexibilitats. Avui, el panorama ha canviat: "Els nens tenen massa regals. Els induïm al consum. Les festes de Nadal són l'apoteosi del consum". Són frases que se senten ...

Marques de fills nos desitjats

[Article divulgatiu] No ens havíem vist de feia temps. Sabia que ho havia passat malament, però no coneixia que havia estat autor de la seva pròpia reconstrucció. Em va parlar de seguida: "Hi ha gent que es passa la vida lluitant per salvar quelcom que desconeix. Va d'un lloc a l'altre, d'una persona a l'altre, d'una afecte a l'altre. D'un amor a l'altre. Se'n va, sempre primer, per no sentir que podrien no voler-los. Arriba un moment on sap que les persones mai no li podran donar allò que busca. Llavors passa a buscar la seva pròpia glòria: la seva feina, la ...

M. Àngels: traducció en termes de postmodernitat

[Article divulgatiu] La M. Àngels es proposa viure permanentment en la dimensió de la reflexivitat, experiència central postmoderna. El des-centrament -propugnat també per la psiconàlisis- són practicats en la comunitat de la M. Àngels. Serà espectadora dels moviments del seu Jo. Abans de viure sotmesa al silenci de la ciutat, la M. Àngels ha decidit ser ella propietària del temps. Ha comprat temps. Temps pell ella. Per ella en Ell, que és ella. Al marge de les teories de la postmodernitat, aquesta forma de vida va ser teoritzada per Aristòril com ...

Miterrand i Roger Schütz

[Article divulgatiu] Al llit de la seva mort, l'expresident de França, François Miterrand, va cridar un amic seu. Li va demanar que li cantés una cançó a l'orella. Una cançó senzilla que havia après quan, d'amagat, s'escapava algun estiu a la comunitat de Taizé, a França. Agonitzant, Miterrand, paradigme de l'agnosticisme francès, va escoltar la melodia: "La tenebra ja no és tenebra, davant Teu; tant la nit, com el dia, són llum!". Miterrand, aquell home que uns anys abans havia dit: "Entre l'absurd de la vida i el ...

Grün, una petita història alemanya

[Article divulgatiu] De Stalingrad, l'oncle de Marie Louise havia tornat canviat, horroritzat. No parava de dir: "No vull tornar a Stalingrad, no vull tornar a Stalingrad!". Un dia va poder explicar-ne el motiu. Els alemanys havian confinat en un estadi milers de nens de les comarques veïnes. Ell seria el responsable de posar fi a les seves vides. De cop, un nen li havia agafat la mà. Es va girar i el nen li va preguntar: "Ets tu, el meu pare?". A Munich, la idea de tornar al front se li feia insoportable. Però hi va tornar. Des de llavors, el pare de Marie Louise ...

Generació-40: edistes

[Article divulgatiu] La generació-40 que feia primària quan va morir Franco i que avui accedeix als llocs de poder –generació Hereu-, va créixer mamant ideologia progre: rebuig retòric del poder, del "sistema", retòrica de l'igualitarisme, apologia de la sospita permanent i qüestionament de la veritat. El paradigma és una expressió permanent als instituts de llavors vigent encara ara: "jo no vull donar respostes, simplement formular preguntes, qüestionar el què penseu". Incapaços de construir, de proposar, d'afirmar. D'aquesta ...

Elogi de l'entusiasme

[Article divulgatiu] La passió pura, o la pura passió, és el lloc comú, el concepte que genera major consens. Passió equiparada a la seducció ràpida, la sensació permanent. La sensació necessitada d'estímul permanent. Aquesta és la forma màxima de condicionament que aporta la xarxa de comunicació global: el condicionament per viure a remolc d'una estimulació permanent: estètica i visual, musical, conceptual... Aquesta és la gran objecció que podem fer als mitjans –televisió per excel·lència: arribar a conformar la identitat amb una permanent ...

El dolor del món i el propi significat

[Article divulgatiu] Aquella nit no vaig poder dormir. Els gossos, famèlics i rabiosos, no havien parat de bordar. Dins la cabana rodona de palla, on dormia, sol, vaig passar por per primera vegada. Estava sol en aquell poblat, i Kimasa vivia a més de cent metres, una distància excessiva si entrava alguna bèstia o algun exaltat. Amb la primera llum, em vaig aixecar. Kimassa ja treballava: "Què ha passat aquesta nit?", vaig preguntar. "Per què?", va dir ell. "No he pogut dormir... els gossos... no han parat de bordar!". Vam anar fins ...

Apotesosis del desig o la mort de la cultura

[Article divulgatiu] Desembre i gener són els mesos de l'apoteosis del desig. El desig sense límits. Des d'un punt de vista antropològic la cultura apareix únicament com a acotació, com a limitació del desig. Només hi ha civilització, dirà Freud, quan el desig troba un fre, perquè la única característica del ser humà és ser-de-desig. I encara més, afegirà, perquè precisament l'inconscient és desig sense aturador. El fracàs de la cultura progre convertida en cultura popular mediàtica de la mà de les telecomèdies o els Buenafuentes ...

Els diners com a símptoma

[Article divulgatiu] En la seva última conferència, a la Universitat de Columbia, Neil Postman va anunciar la tesis que el canvi produït per la societat de la comunicació és un "canvi ecològic": la idea que no és un afegit a la societat vigent sinó un canvi global de tot el medi. En els últims dies, hem pogut veure una de les característiques d'aquest canvi: la substitució del mite literari d'arrel filosòfica creat a partir d'un interès sobre l'existència humana pel mite del número. La interpretació de tota la realitat en ...

Cristina Kaufmann: Recrear les soledats

[Article divulgatiu] Mercedes Milà va posar la mà damunt del seu braç i li va dir: "Podria parlar ara, aquí, en directe, amb Déu?". Potser pensava que se n'escaparia. Però ella ho va fer. A casa, es va fer un gran silenci. Ella, Cristina Kaufmann, va dir unes paraules que emergien dels vastos silencies de l'ànima. Paraules perfilades en les llargues soledats dialogades. Fossis creient o no, aquell llenguatge no era habitual. El programa es va haver de repetir per les peticions de l'audiència. Va ser llavors quan em vaig assabentar que ...

Laisser faire moral

[Article divulgatiu] El treball d'una alumna, un treball sobre projectes de programes de televisió, em va deixar perplex. Escrivia: tancar parelles divorciades en una habitació, amb ganivets, i no acabar el programa fins que un hagués matat a l'altre; posar animals i anar-los extirpant membres fins veure en quin moment l'animal no podia més i moria; tancar un grup de dones en un estadi, despullades, lligades pel coll com si fóssin gossos, i fer curses fins provocar la seva extenuació... Vaig preguntar a vicedaganat si patia algun desequilibri, em van dir que ...

Utilitzar la religió

[Article divulgatiu] L'atac a les torres bessones de New York va reintroduir la presència del factor religiós com element de confrontació. Els integrismes –religiosos o laics- no són producte directe de la religió, sinó una utilització estratègica de la capacitat de mobilització que tenen les religions en si. Caldria preguntar-nos per què. I perquè els intents d'eliminació social del fet religiós han fracassat sempre. Un dels màxims especialistes en psicologia de les religions, A. Vergote, analitza a fons els vincles entre religió i condició humana. ...

L'avortament: el capitalisme salvatge

[Article divulgatiu] El mes de juny passat, una alumna meva de la facultat va venir a revisió d'exàmens. Em va dir que no havia pogut treballar gaire perquè havia avortat. No sé ben bé perquè, però volia fer publicitat de la seva intimitat. Sense que jo li digués res va afegir que era el seu tercer avortament. La proposta d'ampliació dels supòsits de l'avortament així com de baixar l'edat amb què es pot dur a terme sense permís patern és una de les reformes estrella del govern de Zapatero. Al meu parer cal entendre-la dins d'un context més ampli. ...

Acompanyar-te, mort, a Àfrica

[Article divulgatiu] Com alguns de vostès ja sabran, fa ben poques dies vaig marxar de Mataró amb el fèretre del cos d'un home jove senegalès, en Baba, per acompanyar-lo fins al seu país, retornar-lo a la seva família i enterrar-lo amb els seus. Com potser també sabran, havíem de marxar el dia de Sant Joan, estant ell amb vida, terminal ja d'un càncer de fetge, de budells i metàstasis diverses, però els serveis mèdics de la companyia aèria ho van impedir malgrat les gestions insistents que vam dur a terme. Ara, quan escric aquests ratlles, acabo d'arribar ...

El plaer de ser víctima

[Article divulgatiu] Lisbeth Salander li pregunta a Blomkvist: "Dónes per fet, doncs, que en xxxx no tenia voluntat pròpia i que la gent es converteix en allò que l'obliguen a ser?". Blomkvist respon: "Només dic que la infantesa d'una persona hi té un paper important. El seu pare el va maltractar durant anys. Això sempre deixa marques". La Salander conclou: "Ximpleries. En xxxx no és l'únic nen que ha rebut maltractaments. Això no li dóna dret a matar dones. Ell va prendre aquesta decisió, igual que la va prendre en yyyy". Es tracta d'un diàleg del llibre ...