Itineraris vers Déu

Relacionats

Del mateix autor

Esperant la mort

Escrit per: Mar Galceran

Publicat a la Revista Valors, desembre del 2008




Deuria tenir uns setanta i pico d'anys. Restava ajagut a terra, en posició fetal, amb algunes peces de roba força envellides i els peus nus. Feia fred. Érem a l'Atlas marroquí, a uns tres mil metres d'alçada. Ens acostarem preocupats.

-Perdoni, es troba be?, perquè és aquí a terra, fora la tenda?. Se'ns va quedar mirant fondament, com aquell qui no entén el perquè de la pregunta.

Finalment ens va dir pausadament, -"Estic esperant la mort".

Ens vàrem quedar trasbalsats. Aquell home malalt era allà a terra, com si restés mig abandonat, esperant que el bon Déu el vingués a buscar. No va trigar gaire en sortir un familiar de la tenda i explicar-nos que a aquell avi berber ja li havia arribat la seva hora i que, per tant, res es podia fer llevat d'esperar a que la mort no trigués gaire en endur-se'l per evitar-li més patiment.

"Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d'on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs" (Gn3, 19). Per això restava allà, ajagut sobre el sòl.

Després cavarien un solc a terra per enterrar-lo i posarien a sobre una petita pedra vertical amb la data i el seu nom.

Nosaltres, en canvi, hem desnaturalitzat i mercantilitzat la mort in extremis. És evident que els avenços tècnics i científics han afavorit considerablement el nostre benestar. De fet, aquell avi berber no deuria tenir més remei que restar ajagut en aquell indret perdut de l'Atlas, atès que l'hospital o l'ambulatori més proper estava a centenars de quilòmetres de distància, però potser en les nostres societats modernes i avançades on l'autodeterminació i autosuficiència han esdevingut valors absoluts, ens creiem també sovint amos i senyors exclusius de la vida i amb la capacitat d'intervenir-la en totes direccions, fins i tot en aquelles on l'acarnissament terapèutic per allargar artificialment la vida podríem dir que arriba a extrems èticament qüestionables.

D'altra banda és realment impressionant com es pot arribar a fer tant de negoci d'un moment tant transcendent, vital i dolorós com la mort. La indústria de la mort s'ha arribat a sofisticar de tal manera que sembla que únicament les classes benestants poden costejar-se les despeses que representa un enterrament dins els marges de la convencionalitat. Es multipliquen cada vegada més els serveis, les empreses i els professionals que s'especialitzen en aquesta etapa final de l'existència terrenal i que, com bé deia l'Illich, deshabiliten i incapaciten totalment als familiars i amics que han de passar pel dol de la pèrdua. Així ho expressen els Serveis Funeraris en els seus catàlegs de serveis: miri, vostè ara no està en condicions de pensar res perquè ho està passant molt malament. Vostè necessita un professional, bé, necessita diferents professionals, per tant, no es preocupi que ja pensarem i actuarem nosaltres per vostè. Des de cròniques periodístiques i videogràfiques de la vida del difunt, servei d'atenció psicològica per a l'acompanyament del dol, organització de cerimònies laiques o de qualsevol confessió, servei d'assessoria per a la gestió dels tràmits, cotxes d'acompanyament de luxe, catàlegs de fèretres de tot tipus i qualitats, .... i un llarg etcètera de productes i serveis que van incapacitant-nos i engrandint el negoci de la mort.

Sí, reconec que vaig sentir una profunda compassió per aquell home moribund de l'Atlas, però ara penso que, si és que ens pot veure des d'allà on es pugui trobar, potser serà ell qui sentirà una profunda compassió de nosaltres. Tant de bo que la nostra mort pugui ser el pas a una millor existència, perquè aquesta, la terrenal, tal i com l'hem muntada, no pot ser que sigui la veritable.