Itineraris vers Déu

Relacionats

Del mateix autor

"Necessitem testimonis com els d'Edith Stein que il·luminin el camí"

Escrit per: Universitaties. net

Cinta Espuny és una de les màximes col·laboradores d'Universitaties.net. Llicenciada en filologia alemanya i hispànica per la Universitat de Barcelona, Espuny es va especialitzar en la vida i obra d'Edith Stein i, actualment, està realitzant la tesi doctoral sobre aquesta filòsofa a la Facultat de Filosofia i Humanitats de la Universitat Ramon Llull. Acaba de publicar l'obra Esperant temps millors, un estudi aprofundit d'una part de l'epistolari entre la filòsofa jueva, Edith Stein, i el filòsof polonès, Roman Ingarden. Parlem amb ella sobre aquesta obra, la importància d'aprofundir en la figura de Stein i les influències que aquesta va tenir en la nostra cultura.


D´on sorgeix el teu interès per Edith Stein? S´han escrit moltes pàgines sobre la seva figura. Què no s´ha dit encara?

Cert, és una autora molt reconeguda dins la espiritualitat cristiana, però, comparant amb altres temes de les humanitats, la proporció de pàgines que li correspon a Edith Stein és mínima. Per a mi, això de dir per escrit no ho és tot. M´explico. El meu interès per Edith Stein no neix d´una biblioteca de llibres polsosos. T´ho puc ben assegurar.

A vegades la gent d´altres àmbits professionals, de la indústria o de les finances, quan em veuen envoltada d´una pila de llibres sobre Edith Stein, em pregunten: quin sentit té escriure tant sobre un personatge? No està ja tot dit? Qui era aquesta dona que omple tantes págines? La veritat és que la curiositat de la gent em dóna motiu a presentar-la a aquells que s´interessen pel que m´agradar fer. I quan en la mesura de les possibilitats explico (i si em deixen, m´explaio) sobre Edith Stein, les persones entenen per què és un temps ben emprat dedicar-se a conèixer i difondre les seves aportacions.


Les ensenyances d´Edith Stein fins a quin punt conserven la seva vigència avui? A quines necessitats de la nostra societat responen?

Jo més aviat em preguntaria no només per les necessitats, sinó per omplir mancances. Edith Stein ens posa en situació d´entrar dintre de nosaltres mateixos. Un necessita excavar-se a si mateix per descobrir allò de valuós que s´hi troba, i que, tot seguit, ens porta a sortir per acostar-nos als altres amb respecte i humilitat.

Ho sento, seré una il·lusa, si es vol, però l´humanisme i l'espiritualitat si només són matèria de llibres no serveixen per a res. Penso que allò que serveix d´aliment espiritual per a cada persona, també ho és per a les nostres relacions interpersonals i per al bon funcionament de l'engranatge social. Edith Stein és un àpat molt nutritiu.


Quina és la teva impressió general sobre el conjunt de les publicacións que s´hi han dedicat?

Bé, ens trobem davant un ventall de publicacions ampli des d'angles molt dispars. A mi sempre m´ha cridat l´atenció la varietat d´interpretacions que se li ha donat a la figura d´Edith Stein, n´hi ha per a tots els gustos. De manera que depenent dels interessos que motiven als estudiosos, Edith Stein pot aparèixer com una model ideal de santedat per a un públic devot o com una dona molt avançada i reivindicativa per a la mentalitat de la seva època. També tenim una bibliografia molt especialitzada, molt centrada en aspectes filosòfics costosos de digerir. Enmig de l'erudició i la difusió no falten tampoc investigacions sòlides que parteixen dels continguts humanístics i espirituals presents en el testimoni i en el pensament d´Edith Stein per a fer-nos arribar al sentit veritable i actualitzat del seu missatge.


Parles d´imatges o denominacions molt xocants per qualificar a una mateixa persona: jueva, agnòstica, filòsofa, militant política i feminista, mestra i pedagoga, carmelita, màrtir, santa... Això no resulta contradictori, no desfigura a Edith Stein?

No. De fet, és justament el contrari. Termes tan oposats ens obren a una trajectòria i evolució personal en constant desvetllament de nous àmbits del coneixemt i de l´experimentació. No hi ha ideal més humà que evolucionar cap a una major plenitud. He de dir que aquestes imatges que se'ns transmeten sobre la seva persona i obra no la falsegen, sinó que, simplement, en la majoria de casos (d´estudis steinians), s´ha seleccionat i s´ha aprofundit en una de les tantes vessants de la seva riquesa intel·lectual i humana.


Llavors les teves pàgines què ens poden aportar? Des de quin punt de vista has enfocat el llibre Esperant temps millors?

Jo no ho he fet diferent. M´he centrat en un aspecte, però no he volgut transmetre una imatge concreta sobre Edith Stein, sinó que he intentat objectivar al màxim la meva visió personal i construir un retrat d´ella a través de l'epistolari amb Roman Ingarden, filòsof polonès i company seu d´estudis. No obstant, ni tan sols he analitzat l´epistolari complet, sinó que m´he limitat a tractar un període breu de la seva correspondència amb Ingarden que va des de l´inici de la seva tasca d´assitent de Husserl (1917) fins a la seva conversió religiosa (1921). Pot semblar paradoxal, però a tanta concentració li he extret molta substància.


Si tú ho dius...

Nooo, de veritat. Aquesta és, per a Edith Stein, una etapa de formació i d´expectatives incomplides decisiva per al seu desenvolupament posterior. L´aspecte central que m´ocupa és la crisi. És una paraula que avui en dia ens toca de ple, no? La temem i ens aclapara, sembla omnipresent, perquè se la respira en l´ambient i ens afecta a tots. Endinsar-se en el anys crítics d´una santa té la seva raó de ser.


I suposo que aquest és precisament el nucli del llibre que ens presentes.

Sí, exactament, tú ho has dit. Aquest trobar-se submergida en una crisi, que s´estén a tots els àmbits de l´existència (personal, emocional, professional, espiritual, social, cultural, polític, econòmic...), i buscar-li la viabilitat per a superar-la, articula el llibre.


D´aquesta situació dramàtica que viu Edith Stein, i que expressa en aquestes cartes, es desprèn una transmutació d´ideals o valors. Podríes explicar-nos breument aquesta tranformació, què intuïm lligada al seu procés de conversió religiosa? Com es produeix el canvi en ella?

No és fàcil resumir els continguts d´un llibre en quatre línies. En primer lloc, tinc que enumerar totes les seves desil·lusions. Edith Stein confiava en un sistema estatal imperial que, finalment, al ser enderrocat després de la derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial, no va poder complir les seves promeses reformistes; va mantenir una relació personal amb Ingarden que va esdevenir distant i tensa, i que no va ser corresposta per ell; assistí en tasques académiques un mestre, Husserl, que, pel fet de ser dona, li va denegar l´habilitació universitària; va depositar totes les seves esperances en una Constitució i un nou govern demòcratic, el de Weimar, que no va poder frenar l´ascens del nacionalsocialisme. Per tant, va patir en pròpia carn la soledat existencial de sentir-se incompresa pel seu entorn social, l´enfrontament i falta d´entesa entre pobles, la discriminació professional i racial, la violència devastadora i la pèrdua de persones estimades en una guerra de rivalitats entre nacions que es disputaven la hegemonia mundial.

En segon lloc, observem que no va caure en la desesperació i ens preguntem com va aconseguir refer-se. Efectivament, en ella es va produir una commutació de valors. Va abandonar els ideals patriòtics al servei de la consolidació d´una identitat i comunitat nacional, i es va lliurar per complet al proïsme, al necessitat de consell o consol, de recursos, d´afecte. El seu ideal esdeve la comunió espiritual que conforma tota comunitat religiosa.


Hi trobem en Edith Stein ja abans de la seva conversió al catolicisme experiència mística?

Jo no gosaria anar tan lluny. Si més no, ens consta que tota aquesta problemàtica li va sacsejar l´existència. Edith Stein declara que està fastiguejada de la política i no està disposada a assumir cap servilisme, i afirma haver trobat un punt de suport, que fins a cert grau la fa aliena a tots els condicionaments externs.

Llavors, ens adonem que enmig de tants fracassos i desenganys, per damunt del propi sofriment, es va obrir pas, li brollà de dintre un desig i una voluntat solidaria i empàtica amb persones creients que la va conduir a una experiència de renaixement espiritual, de trobada, de presència de Déu enmig de la crisi, quan les pròpies forces ja no responen.


Quins són els drets que caracteritzen a Edith Stein abans de la seva conversió?

Defineixo a l'Edith Stein d´aquells anys convulsos com a una jove professional qualificada amb aspiracions, socialment conscienciada i compromesa, espiritualment inquieta però agnòstica i, a més, decepcionada de la política i de certs cercles intel·lectuals. Certament, amb aquesta fórmula podria referir-me també a molts joves d´ara. D´aquí el meu interès per recrear-la a consciència en els seus inicis.


M´he fixat que al llarg del llibre, en relació amb alguns fragments de les cartes, hi apareixen de manera molt recurrent dues reflexions. Em refereixo al sentit que s´oculta darrera la història i a l´adopció d´una actitud empàtica de la que poder-nos servir per a conèixer i acostar-nos a l'altre.

Sí, en realitat, són dues grans constants que inquieten a Edith Stein. La seva concepció de la història com a substrat en constant actualització la porta a particiar en el procés mateix de la seva construcció. Per això resulta fonamental per entendre el seu compromís amb la realitat política i social del seu temps.

Per tant, em sembla lícit temptar al lector a que busqui analogies entre el món contemporani nostre i la realitat vital i històrica que ens descriu Edith a les seves cartes, en les que deixa aflorar veritablement tota la seva dimensió humana.

Com a objectiu em vaig traçar a acostar la humanitat d´una dona intel·lectual i mística, canonitzada per morir a Auschwitz, al lector actual i fer-ho resseguint i exposant documentadament una part significativa del seu epistolari incomplet amb Ingarden, ja que ens falta la part d´ell.


Ja per acabar, Cinta, què et va conduir a escriure aquest llibre?

He volgut esbrinar d´on arranca la seva concepció de la persona, la llibertat i la dignitat que la configuren, la seva vinculació espiritual i vocació religiosa posterior. Quins factors sociopolítics del seu entorn cultural , circumstàncies i vivences personals resulten determinants i fan d´ella una dona arrelada a una profunda interioritat, ancorada en una absoluta confiança en Déu, a pesar de les tantes adversitats que va tenir que afrontar al llarg de la seva vida. De fet, això és un misteri, que només mínimament es deixa rastrejar.


Per cert, una última curiositat... Per què vas triar aquest títol? Sona bé Esperant temps millors.

Volia un títol que reflectís el missatge darrer que conté el llibre, la meva interpretació personal. I he de reconèixer que va sortir un tant poètic, però, al mateix temps, guarda una estreta relació amb els continguts específics dels que tracta el llibre. Per a mí, l´epistolari és de total actualitat. Necessitem testimonis com el d'Edith Stein, que il·luminin el camí, perquè continuem errants, esperant temps millors.