Relacionats
- [1] L'espectacularització de la vulnerabilitat: límits ètics
- [2] "Una cosa és el missatge religiós i una altra el relat històric"
- [3] Jesus the Jew. But what sort of jew?
- [4] Llums, càmera ... destrucció
- [5] ¡Load seas, mi señor!
- [6] Exégesis y hermenéutica
- [7] Superar la discordia en la iglesia
- [8] Entrada en escena de Jesús (Meditació davant un pessebre)
- [9] Messianismes
- [10] La dolça veritat
Del mateix autor
- [1] Tiempo de Adviento II
- [2] Tiempo de Adviento I
- [3] Aferrar-se a la vida
- [4] Les ànimes dels morts
- [5] La sana distracció
- [6] Via Crucis
- [7] Temps d'Advent I: Vindrà com un llaç per a tothom
- [8] Temps de Quaresma II: Cridats a l'anunci d'una vida transfigurada
- [9] L'aportació dels cristians en la construcció del saber i el coneixement
- [10] Esperant la mort
Temps de Quaresma I: Cridats a tenir coratge

Escrit per: Mar Galceran
Quantes vegades experimentem aquesta necessitat vital de "fugir" de les nostres responsabilitats perquè ja no podem més, perquè ens sentim saturats per les dificultats i els problemes i desitjaríem desaparèixer, tirar la tovallola, fugir d'estudi, evadir-nos..... Quina temptació tan gran i tan humana alhora.
Però en canvi és justament en la lluita quotidiana per la superació de les mateixes com més creixem i quan més possibilitats tenim de posar en joc el millor que hi ha en nosaltres.
Jesús va ser empès cap al desert per l'Esperit i allà, enmig la duresa del context, va ser posat a prova per a confirmar la seva missió.
Els entrebancs i les complicacions que nosaltres ens trobem a la feina, a la família o en els entorns en els que ens movem sovint son també temptacions per a defugir les nostres responsabilitats, la nostra missió, allò al que hem estat cridats a ser. Quant que ens costa deixar de banda el camí més fàcil i llaminer i fer l'esforç de resoldre els conflictes, de demanar perdó, d'iniciar una conversa per salvar les distàncies, de deixar l'excés de feina per atendre als fills, la parella o els amics....
Però per sort, no estem sols en aquest camí. Déu també ens hi ha posat els àngels que com a Jesús, l'alimentaven en el desert donant-li forces per a no sucumbir.
També nosaltres tenim als nostres Àngels, malgrat potser no ens adonem o no els reconeixem. Persones que ens ajuden a fer front a les dificultats, que ens animen a mantenir-nos fidels en les tasques que tenim encomanades, ens encoratgen en la nostra missió i ens fan la vida més fàcil i agradable.
El temps de quaresma que avui comencem ens crida a viure amb coratge i empenta, a creure i a confiar en la vida. Ens convida a ser tenaços i a no defallir davant tot allò que ens vulgui allunyar del que estem cridats a ser. Temps de retrobament amb el nostre jo més profund i íntim, allà on Déu ens habita, per a restaurar la nostra alegria i la fortalesa necessària per viure'ns amb plena llibertat.

Imprimir
Enviar