Itineraris vers Déu

Relacionats

Del mateix autor

Temps de Quaresma IV: Cridats a fer emergir l'Amor....malgrat la creu

Escrit per: Mar Galceran

Quant que ens costa entendre i assumir el fracàs, la mort, el patiment.....com a experiències també renovadores i alliberadores. És una de les grans paradoxes del cristianisme. "També el fill de l'home serà enlairat, perquè tots els que creguin en ell tinguin vida eterna".

L'enlairament de Crist però, no és l'enlairament que molts esperaven o l'enlairament que molts desitjarien. El triomf de Crist no és pas el triomf del poder, de la força, de la popularitat.... El triomf de Crist és justament el fracàs als ulls del món perquè l'amor, l'amor veritable, no en vol saber res de protagonismes, d'interessos personals, de plaers o de forces....

La seva força està justament en la seva debilitat, i aquesta debilitat ens fa mal fins al punt de no poder-la suportar. La desmesura d'un amor capaç de lliurar-se fins a la mort, i una mort de creu, ens afronta tant directament a les nostres misèries i dificultats d'estimar que som incapaços de poder-lo mirar a la cara, de reconèixer-lo, i sovint l'opció és la negació. Es clar, un amor així no ens interessa perquè se'ns torna massa exigent.

La perplexitat de l'amor de Crist com a fracàs humà, ens deixa atònits. Què difícil d'entendre que l'enlairament d'un amor fracassat ens condueixi justament a la vida veritable. Ens cal el salt a la fe i aquella experiència de vida que ens va confirmant que el camí de la felicitat i de l'amor no està exempt de sacrificis, dificultats o patiments. Que sovint allò que ens permet créixer com a persones i sentir-nos estimats passa per situacions de trencament, de crisi, de dolor.....on aparentment sembla que Déu no hi sigui però on justament nosaltres tenim la responsabilitat i la possibilitat de fer-lo emergir i de mostrar-lo per a que també en aquestes situacions pugui ser "enlairat".