Itineraris vers Déu

Relacionats

Actitud de recerca, també en l'àmbit de la fe

Escrit per: Climent Nadeu

L'actitud de recerca mou el professor universitari i l'investigador a plantejar-se qüestions i buscar respostes, a progressar en el coneixement dins la seva especialitat per mitjà d'una comprensió personal i original de la realitat, i a compartir-ho amb els que estan preparats i s'hi disposen. Essent aquest el tarannà propi del professor en la seva activitat acadèmica, es podria esperar que, per coherència intel·lectual, mostri una actitud semblant en altres àmbits de la seva vida, i en concret en el de la interioritat, especialment si és creient; de fet, coneix per experiència que tot buscant i interrogant arriba a captar la realitat més profundament i a fer-se-la més pròpia. Tanmateix, a vegades es constata en professors cristians el que semblaria una certa autolimitació, o fins i tot negació, d'aquesta actitud de recerca en l'àmbit de la seva fe.

En els evangelis trobem un model de mestre espiritual en Joan Baptista, de qui Jesús de Natzaret va ser deixeble. Format en la tradició d'Israel, Joan es posà en recerca responent a una exigència interior. Mentre s'estava establement al Jordà, atent als qui se li acostaven per rebre el baptisme, coneix Jesús i es meravella del que veu. L'evangeli de Joan li fa dir: Jo no el coneixia... [però ara] he vist i dono testimoni que aquest és l'Escollit de Déu(Jn 1, 32-34). Gràcies, doncs, a la seva actitud de recerca, Joan ha pogut "veure" i, amb la raó, posar nom al que Jesús significa per a ell. En conseqüència, ha pogut donar testimoni, donar-ne raó. Aquestes paraules de Joan reflecteixen l'experiència dels primers deixebles cristians, que van haver de fer un gran esforç de comprensió, interpretació i expressió del que vivien comunitàriament.

És interessant constatar que els verbs usats més amunt per descriure el comportament de Joan poden ser aplicats també al procés que segueix l'investigador en la seva tasca: estar format, estar atent/observar, veure/descobrir, posar nom/formular i testimoniar/comunicar. Cert és que, mentre en l'investigador es tracta de la recerca intel·lectual, en el deixeble cristià és la recerca de caire espiritual. El "veure" de Joan no s'esgota amb l'enteniment, sinó que fa referència a quelcom que implica tot el seu ésser. Tanmateix, el professor o investigador està avesat a la recerca, en té interioritzada l'actitud i habituada la intel·ligència. Disposa, doncs, d'una eina que pot ser valuosa en l'àmbit espiritual, tant per a ell mateix com per a les comunitats cristianes, a les que pot ajudar a viure conscientment inserides en el moment històric, la qual cosa és particularment necessària en aquest nostre temps de forts canvis en què, com les primeres generacions cristianes, hem de maldar per trobar les formes més apropiades d'entendre i expressar la fe.

Evidentment, l'actitud de recerca repercuteix també en la dimensió docent de l'activitat del professor. Per la manera com s'hi lliura, per la il·lusió que hi posa, pel meravellament que mostra, el professor encomana als seus alumnes o deixebles el gust per progressar creativament en el coneixement dins de la seva especialitat. Talment com en la continuació del relat evangèlic esmentat anteriorment (versets 35-37), on els dos deixebles de Joan Baptista, moguts pel convenciment i entusiasme que ell els mostra, es posen a seguir Jesús (tot deixant-lo a ell!). Sembla, doncs, que si el professor cristià ha de ser testimoni creient per als seus deixebles, com ho fou Joan, convé que visqui també en l'àmbit de la fe en permanent actitud de recerca.